lunes, 23 de abril de 2007

RRHH, i la selecció de personal

Com tots sabeu el departament de RRHH és el que s'encarrega d'escollir el personal apte per treballar a l'empresa.
Malauradament avui en dia, aquesta selecció ,en molts països, no es fa per les qualitats i virtuds del treballador sino per l'aspecte fisic, estat civil, edad entre d'altres factors.

En el món en que vivim es valora molt la imatge, poder massa. Quan venen algun producte sempre surten persones guapes que fan que ens hi fixem i poder fins i tot comprem el producte.

Com molt bé ha dit en Dani abans(comentari que havia escrit), només ens hem de fixar amb aquelles noies guapes que et venen oferir, a la FIB, una compte del banc del senyor Botín.

La gent que treballa de cara el públic ha de tenir unes certes qualitats, com ser amable, comunicativa, simpàica ... però per sobre de tot aquestes qualitats hi ha la de l'imatge. Avui mateix llegia un anunci on posava es necessita asafata, edat 18 anys fins a 25, bona presència, però enlloc et demanaven estudis ni res.

Però realment això forma part de l'estratègia de l'empresa per tal de vendre el producte.


Per altre banda crec que s'han creat una serie de rols, per dir-ho d'alguna manera, que determinen que unes persones puguin treballar d'una feina o una altre, per l'aspecte físic, edat o estat civil, exceptuant casos com una persona d'avançada d'edat no pot fer segons quines feines.

Un exemple d'això que vull dir serien les secretàries: per poder ser secretària s'ha de tenir uns requisists, tant fa que tinguis més qualitat o menys, però si ets guapa i a sobre soltera tens molts punts per ser secretaria(Veieu l'article).

Fins i tot jo aqui faig un error i es que per culpa dels ros, ja només anomeno secretàries i dono per suposat que no hi hauran secretaris.

Un altre exemple seria que una dóna que vulgui ser directiva i s'estigui enfrentant amb un home per ser directiu la major part del cops ho guanyarà l'home i no la dóna.


Amb això, no vull que caviem el món, o poder si, però el que m'agradaria es que ens adonéssim d'aquestes petites coses, o poder no tant petites. perquè poder d'aqui un temps els anuncis de treball seran com el anuncis de contactes.

Es necessita noi moreno de 25 anys per treballar venent ordinadors, solter, 70 kg.


M'agradaria deixar una pregunta al aire:

Són les empreses les úniques culpables d'aquesta selecció de personal o és la societat actual qui determina aquest tipus de selecció?


A continuació us deixo un article que parla sobre aquest tipus de seleccions a Mèxic.


En México, juventud i delgadez son requisitos para un empleo


Després de llegir l'article i veure certs exemples que semblen extrets de pelicules o els mites que el director sempre s'enrotlla amb la secretaria ens deixa clar que a la vida real existeixen.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Esto es una clara demostración de lo tremendamente inútiles que son algunos altos o no tan altos cargos de las empresas cuando buscan personal. Porque obviamente estas ofertas de trabajo el que las escribe no las ha pensado él mismo.
Veo muy bien que quieran gente sana y saludable y simpaticos y nose que más...pero eso no quiere decir exactamente entre 1.70 y 1.80 m o entre 70 y 80 kg.
Que pasa? que si a mi de pequeño no me daban dos como en el anuncio, ya no puedo trabajar de eso?

Es algo increible. Pero bueno en verdad, tampoco hace falta irse a
Méjico para ver estas cosas. Un conocido mío trabaja en una consultoría y me ha explicado algun a que otra cosilla de este mundo, y se ve que tienen órdenes de arriba a la hora de hacer las entrevistas. Así que a la vez que están mirando tu currículum también estan viendo si eres alto bajo delgado gordo feo o guapo para ese puesto de trabajo.

Y todo esto no responde a nada más que puro marketing. Algunos iluminados han demostrado (o eso se creen) que habiendo detrás de un mostrador una chico/a increible de ojazos azules, yo, como cliente, voy a comprar más o menos de sus productos. Eso se puede cumplir en un 1% de los casos seguramente, porque siempre hay alguien que pique en estas cosas. Pero en los casos generales, si se tiene dos dedos de frente, tú vas a comprar un producto, y no a la vendedora.

Lo dicho...algo increible.

The lord of the Hardschool dijo...

Emilio, puede ser algo increible pero cierto. El aspecto vende (todos los FIBers a recojer cartones!!). Es un punto más. Ante todo, has de entender que "la clientela" es poco menos que un rebaño de cabras.

Voy a ponerte un caso para que veas que el aspecto vende. ¿Alguna vez has visto esas chicas tan monas que ofrecen targetas de crédito en puntos importantes de Barcelona (Estación de Sants, Pza.Catalunya...)? ¿Te has fijado lo monísimas que son todas? ¿Te has fijado en ese botón de la camisa que todas llevan desabrochado? Increible, pero cierto. Estas chicas monísimas pasan una entrevista antes de ser admitidas, y el aspecto no te voy a decir que sea todo, pero sí que es un 80%. Si "el cliente" está cómodo, y lo que ve es agradable/atractivo, está más receptivo a la hora de comprar algo.

Y aquí un caso que hizo que me cuestionara durante bastante tiempo qué fué antes, si el huevo o la gallina:

http://www.vidaextra.com/2006/01/24-la-e3-2006-no-contara-con-sus-chicas

Para el que no sepa,lo que es el E3 (no deberían haberos dejado entrar en la FIB xD):

http://es.wikipedia.org/wiki/Electronic_Entertainment_Expo

Varias compañias (todas) contrataban modelos wapisisimas, muy ligeritas de ropa para vender...¿un videojuego? ALTO! ¿que tiene que ver Kirby con una rubia escultural de 1'90? ¿Una maciza con el Tetris? Pues lo mismo que una cara bonita, unas piernas largas y un botón desabrochado con un puesto de targetas de crédito.

Hay que dejar de ver el mundo bajo un punto de vista tan idílico y empezar a darse cuenta que estamos rodeados de buitres.

Toni Cañabate dijo...

Marc, no he acabat de trobar la teva anàlisi relacionant la noticia amb l’assignatura i traient conclusions útils per altres lectors-alumnes de l’assignatura. Sols he llegit una intro a un article a la qual dones les culpes a la ‘societat’ ¿qui és la societat? ¿Ets tu la societat? ¿com pot tenir la culpa una cosa tan ubiqua com la societat?

Anónimo dijo...

Es verdad Dani llevas razón. No se porque cuando ayer hice el comentario me cerré en banda en los trabajos cara al público de un banco o una tienda cualquiera, cuando como dices tú, en cualquier sitio te pueden intentar colar la super mega targeta de crédito sin comisiones de ningún tipo que bla bla bla. Donde esta persona que te lo explica es una chica muy mona que pone todo de su parte para que compres.

El mundo lamentablemente se mueve por cosas como estas.

Alexis Roig dijo...

Bé Marc, la veritat és que toques un tema força espinós. És cert que la selecció de personal per criteris estrictament físics dona peu al que avui és tan socialment criticat: la discriminació en l’àmbit laboral.

No obstant, al meu entendre una empresa al preferir un empleat amb unes determinades característiques físiques, socials o familiars NO està actuant malament. És evident que avui dia la presència és quelcom molt considerat a la nostra societat (probablement en excés), i l’empresari no vol perdre cap oportunitat de donar la millor imatge de la seva empresa. No hi ha res de dolent en posar noies i nois atractius venent a les seves tendes o rebent a clients.

Ara bé, potser molts poden veure el problema de la discriminació quan les capacitats intel·lectuals, tècniques i en general laborals són rellevades per la presència física. Però si això fos realment així, no seria l’empresari el primer que hi perdria tenint a gent menys competent a la seva empresa? Realment els guapos passen la mà per la cara als mes vàlids, o són els més vàlids i a més guapos els que són prioritzats per davant dels vàlids però menys físicament agraciats? Si és això últim s’està actuant malament?

Jo, sincerament, crec que no. Els estàndards de bellesa actual regeixen el món de la publicitat i les vendes; és un fet, i l’empresari ha d’aprofitar-ho. Potser haurien de ser els mitjans de comunicació haurien de ser que esmenessin aquest excés d’obsessió per l’aspecte físic. Més patètic em sembla tenir consells de direcció o llistes electorals paritàries, això sí que és discriminar a la gent més vàlida! Perquè una persona passarà per davant d’un altre molt més capacitada per aquell càrrec per ser d’un altre sexe? Això sí que és discriminació. No vulguem quedar tan bé i ser tan políticament correctes i fem el que realment és millor per tots.

Joan Romano dijo...

Sincerament, no crec que tot sigui tan exagerat. Bé, es cert que moltes vegades ens fixem més en la aparença externa que no pas en els coneixements que realment té aquella persona.

Però realment algú amb molt bona aprença exterior i molt poques capacitats, per no dir nul.les, ha passat per davant de una persona amb moltíssimes capacitats i amb menys aparença externa? Realment, opino que les coses no són tan exagerades.

Encara i tot, estic a favor de que ens moguem miran l'aprença física. No hi ha res a fer: es el que ven. Opino que si una persona amb millo aparença i però potser no tans bons coneixements ven més que una altre, això es beneficiari totalment per l'empresa, i sempre cal fer el millo per la empresa, o no?

Com bé han dit abans, tampoc fa falta intentar ser sempre tan políticament correctes: ens agradi o no, les coses canvien i el món d'avui en dia es mou així. Voler veure-ho o voler-se adapatar o no ja es cosa de cadascun.

Toni Cañabate dijo...

"¿Te has fijado en ese botón de la camisa que todas llevan desabrochado?"
No cabe duda de que Dani si se ha fijado.

Rebiento si no digo que la medida de la E3, no es que no me parezca oportuna, es que me parece mojigata e hipócrita. Porqué no empiezan por prohibir tajantísimamente la utilización en los videojuegos y su publicidad de violencia, la demostración y la práctica de la mismas que llega a ser extrema incluso, vejaciones de todo tipo y asesinatos a diestro y siniestro. Hay algo más obsceno e inmoral que esto. No olvidemos que los videojuegos suponen hoy en día un elemento de primerísima relevancia en la formación de la percepción de la realidad de los adolescentes, de sus mentes en su momento más moldeable.
Porqué en cambio todo el mundo se pone tan fácilmente condenar la exibición de la belleza del cuerpo humano. Nos vamos a dejar lavar tan fácilmente el cerebro por esta corriente neoconservadora mojigatos y fundamentalistas religiosos que asola -nunca mejor dicho- el planeta. Vivan los cuerpos bonitos que se muestran voluntariamente y mal fario les caiga a los c....... que tantos reparos tienes con los cuerpos bonitos y tan pocos en destrozarlos tirando bombas sobre pobres personillas cuyo principal delito era cuidar de sus cabras en medio del desierto.