Habría que preguntar a los trabajadores del saber, a titulados con una cierta experiencia profesional, cuál sería el perfil de jefe que les haría trabajar más a gusto, con el mejor rendimiento. Supongo que se habrá hecho, y aun repetidamente, pero de lo que creo estar seguro es de que, fuera cual fuere el perfil ideal resultante, le pondríamos la etiqueta de líder. De hecho, estamos poniendo la etiqueta de líder a muy diferentes modelos..., y creo que lo estamos haciendo al margen de que los seguidores se sientan, en realidad, seguidores. ¿Cómo debería evolucionar el liderazgo para mejor adaptarse a la economía del conocimiento?
Continuació article...
Per tant, aqui se'ns crea el debat de com han de ser el directius d'avui en dia?
Personalment els directius d'avui en dia han der ser persones prou capacitades per gestionar la feina que els hi pertoca però alhora han de ser persones humanes que puguin entendre a les altres persones i no estiguin obsessionats amb la feina.
Això implica que alhora de pendre decisions no tant sols s'han de guiar pels objectius fixats per l'empresa sino que han de mirar tot el que els envolta en el moment per tal de poder pendre la decisió més oportuna tant per l'empresa com pels treballadors.
Perquè si un directiu només pensa amb l'empresa (diners) pot ser perjudicial pels treballadors, malauradament avui en dia n'hi ha molts d'aquest i es per això que cada dia hi ha victimes laborals.
Per tant, per mi, un bon directiu es aquell que no tan sols pensa en l'empresa si no amb els treballadors i tot allò que els envolta.
Continuació article...
Per tant, aqui se'ns crea el debat de com han de ser el directius d'avui en dia?
Personalment els directius d'avui en dia han der ser persones prou capacitades per gestionar la feina que els hi pertoca però alhora han de ser persones humanes que puguin entendre a les altres persones i no estiguin obsessionats amb la feina.
Això implica que alhora de pendre decisions no tant sols s'han de guiar pels objectius fixats per l'empresa sino que han de mirar tot el que els envolta en el moment per tal de poder pendre la decisió més oportuna tant per l'empresa com pels treballadors.
Perquè si un directiu només pensa amb l'empresa (diners) pot ser perjudicial pels treballadors, malauradament avui en dia n'hi ha molts d'aquest i es per això que cada dia hi ha victimes laborals.
Per tant, per mi, un bon directiu es aquell que no tan sols pensa en l'empresa si no amb els treballadors i tot allò que els envolta.
3 comentarios:
Un directiu (o directiva empraré el genèric a partir d’ara) és un element del sistema empresa i com a tal s’ha de jutjar des del punt de vista de la seva contribució al millor rendiment de l’empresa. Es a dir, en relació a la contribució als objectius de l’empresa –que no sempre són diners a curt termini-. Així al menys hauria de ser, des d’una visió asèptica, o teòrica.
Ara bé, els directius venen encapsulats sempre a dins d’una cosa que es diu esser humà i, a més a més, gran part de la seva feina té a veure amb dirigir altres empleats de l’empresa que sempre venen encapsulats a dins d’un ser humà –o gaire bé sempre-.
Per que un directiu faci bé la seva feina, considerant-lo a ell i als seus caps exclusivament des del punt de vista asèptic, ha de contemplar la dimensió humana dels empleats que dirigeix, no perquè sigui bona persona, sinó perquè els empleats rendiran millor a l’empresa si es té en compte la seva dimensió humana i aquí és a on intervenen els conceptes de lideratge i de motivació que es veuen a l’assignatura.
Si sortim dels límits del purament teòric i asèptic, un directiu, recordem que ve a dins d’un esser humà, té motivacions i objectius personals (es a dir egoistes) i no sempre han d’estar necessariament alineats amb els objectius de la seva empresa. Per tant, el factor organització és molt rellevant: ha d’introduir processos, normes i mecanismes capaços satisfer de les motivacions egoistes del directiu si manté una conducta que contribueixi positivament als objectius de l’empresa: direcció per objectius, avaluació del rendiment, piràmide de Maslow, ...
Per altra banda es pot introduir un nivell més de complexitat si prenem en consideració que qui avalua al directiu és un altre directiu que també ve tancat a dins d’un esser humà amb totes les seves complexitats egoistes. En resum, un directiu ha de tenir en compte les dimensions humanes –capacitats, interessos, motivacions, ...- dels seus subordinats per obtenir els resultats que siguin millor avaluats pels seus superiors. Els seus superiors avaluaran els seus resultats també com a essers humans egoistes dins d’una organització a millors o pitjors mecanismes d’alineació i tot això ho farà sense perdre de vista que ell també és un esser humà egoista dins sotmès als mateixos mecanismes.
A més a més de tot això, hi ha una dimensió de relació purament personal, hi ha gent que et cau bé i gent que et cau malament, però s’ha d’anar amb compte amb barrejar el layer purament personal amb el professional –tot i que tingui en compte el factor humà-. Si no que s’ho preguntin a Paul Wolfowitz, president del Banc Mundial
http://www.elpais.com/articulo/economia/Wolfowitz/responsabiliza/salario/novia/elpepueco/20070410elpepieco_11/Tes
http://www.lavanguardia.es/gen/20070412/51328659852/noticias/wolfowitz-decidio-personalmente-la-promocion-de-su-novia-en-el-banco-mundial-paul-wolfowitz-washington-estado-rice.html
Tot un art!
Per cert,m’oblidava, molt interessant l’article referit, podeu tirar les transparències que parlen de lideratge i motivació i llegir aquest article.
Penso que el bon directiu és el que sap treure el millor de cada persona, i aixó molts cops no s'aconsegueix només presionant als operaris. Molts estudis indiquen que treballar en un ambient agradable és mñes productiu per les empreses que no una pressio constant.
Us deixo un post curiós sobre el que es planteja Jorge Cortell en el seu Blog :
http://www.cortell.net/2007/03/06/siestas-de-trabajo/
Publicar un comentario