Després de llegir el tema de formació i perfeccionament, a més d’un li vindrà al cap que després de que l’empresa li pagui un curs, podria anar a una altra empresa amb els seus nous coneixements, i que l’empresa “perdria” els diners invertits.
I això és possible, però els empresaris vigilen les seves inversions. Depenent de la formació que et donen ( en especial si et paguen màsters o cursos de cost elevat ) t’obliguen a firmar un “pacte de permanència”. I això que és? Doncs és un document que diu que el treballador rebrà la formació, però que haurà de quedar-se a l’empresa un temps, que de màxim són dos anys.
Exemple de pacte de permanència
Que passa si no firmes? Fàcil: no reps la formació. Ningú et pot obligar a quedar-te a l’empresa, però si vols formació has de “pagar” d’alguna manera.
I si vols marxar avans dels anys que s'han acordat? A pagar indemnització a l’empresa.
En resum que, normalment, si vols que l’empresa et pagui uns estudis hauràs de quedar-t’hi, i si no ho fas hauràs de pagar a l'empresa.
Però inclús les grans empreses poden equivocar-se. Conec un cas de un home que treballava en una de les multinacionals espanyoles més grans, en una posició de confiança. Li van dir si volia fer un màster i va acceptar. En acabar el màster el departament de recursos humans es va adonar que no li havien fet firmar el pacte de permanència i li van dir que el firmés. Ell va dir que no, que això ho haurien d’haver fet abans. I hagués marxat de l’empresa si no fos perquè els que tenia per sobre li van oferir un lloc millor a l’empresa, amb un bon augment de sou és clar.
I això és possible, però els empresaris vigilen les seves inversions. Depenent de la formació que et donen ( en especial si et paguen màsters o cursos de cost elevat ) t’obliguen a firmar un “pacte de permanència”. I això que és? Doncs és un document que diu que el treballador rebrà la formació, però que haurà de quedar-se a l’empresa un temps, que de màxim són dos anys.
Exemple de pacte de permanència
Que passa si no firmes? Fàcil: no reps la formació. Ningú et pot obligar a quedar-te a l’empresa, però si vols formació has de “pagar” d’alguna manera.
I si vols marxar avans dels anys que s'han acordat? A pagar indemnització a l’empresa.
En resum que, normalment, si vols que l’empresa et pagui uns estudis hauràs de quedar-t’hi, i si no ho fas hauràs de pagar a l'empresa.
Però inclús les grans empreses poden equivocar-se. Conec un cas de un home que treballava en una de les multinacionals espanyoles més grans, en una posició de confiança. Li van dir si volia fer un màster i va acceptar. En acabar el màster el departament de recursos humans es va adonar que no li havien fet firmar el pacte de permanència i li van dir que el firmés. Ell va dir que no, que això ho haurien d’haver fet abans. I hagués marxat de l’empresa si no fos perquè els que tenia per sobre li van oferir un lloc millor a l’empresa, amb un bon augment de sou és clar.
4 comentarios:
Sempre esta l'opció de que t'acomiadin... Depèn de quin curs es tracti si val la pena, es a dir un curs superior (màster etc) normalment es perquè tens un bon lloc a l'empresa, per tant es pur formalisme el fet de que et facin signar això, des de el meu punt de vista.
Altra cosa son els cursos cutres que et fan fer a depèn quines empreses, i et fan un pacte d'aquests, llavors es quan el pacte passa a ser un eina d'extorsió per part de l'empresa. Poden aprofitar que no pots marxar per fer-te servir com a carn de canó...
Realmente creo que con estos pactos de empresa ambas partes salen ganando. Si bien los trabajadores reciben una formación que ampliará sus conocimientos, a cambio la empresa esta en su derecho a decidir que este no goce de libertad de elección pasado un buen tiempo tras este curso o master.
Es decir, las empresas están en todo su derecho a hacer firmar estos pactos, y opino que es una gran falta de dejadez y preparación por parte de estas el despreocuparse u olvidarse de hacerlos firmar como el caso en que Pol nos explica, ya que las consecuencias pueden ser fatales.
Se que la comparación puede resultar odiosa, pero estos casos son muy parecidos en el fútbol. Mil veces un equipo ha decidido ceder un jugador para que este pueda progresar futbolísticamente, y ¿cuántas de estas ello ha resultado negativo en contra de ese equipo? Cosa como estas no deberían suceder, desde luego... (De nuevo, perdón por la comparación...).
Así que, ya sea un tipo de curso u otro, todos los empresarios deberían tener siempre preparados estos pactos de permanencia (en más o menos medida dependiendo de la enseñanza recibida y para la que esta debe ser usada, pero sí, siempre deberían hacerlos firmar aunque sea puro formalismo).
Des del punt de vista del empresari és més que lògic que vulgui rendibilitzar la seva inversió en formació. Quan l’empresa opta per formar els seus treballadors, perquè perfeccionin les seves capacitats o estiguin més preparats per noves situacions o ocupar nos càrrecs, està donant confiança en les capacitats d’aquests.
Algunes formacions són tan sols alguns cursos on, fins i tot, l’assistència pot no ser obligatòria tot i que els que hi assisteixen s’estalvien hores de treball o són recompensats amb altres incentius. Però quan parlem de màsters o d’altres formacions superiors que requereixen d’una considerable inversió de l’empresa el treballador ha de ser conscient de l’oportunitat que se li ofereix d’ampliar els seus coneixement i a més dur-los a la pràctica en el seu treball diari a l’empresa.
Moltes vegades algunes d’aquestes formacions valen prou la pena com per “hipotecar” la possibilitat de canviar d’empresa durant els propers un o dos anys. Un cop passat el termini de l’acord signat si volem tenim l’oportunitat de oferir-nos a d’altres empreses amb l’afegit de conèixer un tema determinat en el qual ens hem format i en tenim experiència.
Cal entendre aleshores que fer signar aquesta mena d’acord no és una amputació de la llibertat d’elecció dels treballadors, sinó tota una oportunitat per a aquests i per a l’empresa, i més si han pogut triar lliurement participar o no en aquesta formació. Una altra cosa és quan tot això bé acompanyat de pressions o fins i tot coacció per aprofitar qualsevol mena de formació com a eina per lligar el treballador a l’empresa.
Efectivament es un bon mètode perqué totes dues parts surtin guanyat. L'empressa guanya en qualitat deguda a la formació del empleat i, l'empleat guanya coneixements.
Tot i que això pot ser una arma de doble fil per l'empleat. Per una banda, com he dit anteriorment guanya coneixements, però per un altre, s'hipoteca el futur del empleat i si en un hipotètic cas li arribès una oferta d'una empresa superior es vetaria en certa manera el seu futur, amb la impossibilitat de canviar d'empresa
Publicar un comentario