En diciembre de 1996 se llevó a cabo la venta del 21% de las acciones de Telefónica por parte del Estado (toda la participación del Estado). La privatización se consumó entre enero y febrero de 1997, quedando Telefónica en manos de tres entidades bancarias que controlaron conjuntamente el 15% de las acciones.
jueves, 19 de abril de 2007
¿A caso una privatización bien hecha no puede tener ventajas para la sociedad?
En diciembre de 1996 se llevó a cabo la venta del 21% de las acciones de Telefónica por parte del Estado (toda la participación del Estado). La privatización se consumó entre enero y febrero de 1997, quedando Telefónica en manos de tres entidades bancarias que controlaron conjuntamente el 15% de las acciones.
miércoles, 18 de abril de 2007
La estrategia de les petites i mitjanes empreses (PIME)
La estratègia de
Com va dir Ignacio Mur, professor de Direcció Estratègica d’ESADE, en una conferència per a empresaris de petita i mitjana empresa: “Els empresaris de les PIME son com bombers. Es dediquen a apagar els problemes que els sorgeixen”
I moltes vegades és així. Les petites i mitjanes empreses acostumen a no tenir una estratègia definida i senzillament tapen a cop de pedaç els problemes que els hi van sortint al llarg del temps.
Com diu el text, tota empresa ha de tenir una estratègia definida, inclús les petites o mitjanes. Aquest fet sembla obvi, però en el cas d’aquestes empreses el tema és més complicat que amb les grans empreses.
El gran problema d’aquestes empreses és que la majoria de vegades les dirigeixen persones que han heretat l’empresa d’una generació anterior o que són molt bons en el que fan, però que en ambdós casos no són empresaris, sinó que només saben fer bé el producte. I dic només perquè no n’hi ha prou amb fer bé un producte, s’ha de saber dirigir l’empresa i prendre les decisions correctes.
Com sempre tot és qüestió de pressupost i qui es pugui permetre fer un estudi de mercat o contractar un consultor, per exemple, tindrà una estratègia sòlida i factible. En canvi, qui no tingui cap mitjà i hagi de prendre decisions sobre el que li sembla que és millor sense saber ben bé perquè, probablement tindrà una estratègia que no porta enlloc o que farà que a llarg termini l’empresa acabi tancant perquè la competència tenia una estratègia millor.
sábado, 14 de abril de 2007
Más sobre el liderazgo en la empresa
Continuació article...
Per tant, aqui se'ns crea el debat de com han de ser el directius d'avui en dia?
Personalment els directius d'avui en dia han der ser persones prou capacitades per gestionar la feina que els hi pertoca però alhora han de ser persones humanes que puguin entendre a les altres persones i no estiguin obsessionats amb la feina.
Això implica que alhora de pendre decisions no tant sols s'han de guiar pels objectius fixats per l'empresa sino que han de mirar tot el que els envolta en el moment per tal de poder pendre la decisió més oportuna tant per l'empresa com pels treballadors.
Perquè si un directiu només pensa amb l'empresa (diners) pot ser perjudicial pels treballadors, malauradament avui en dia n'hi ha molts d'aquest i es per això que cada dia hi ha victimes laborals.
Per tant, per mi, un bon directiu es aquell que no tan sols pensa en l'empresa si no amb els treballadors i tot allò que els envolta.